NUESTRA APARENTE RENDICIÓN (NAR)
Espacio por la paz de México

Talleres y seminariosTALLERES Y SEMINARIOS
El pensamiento literario y sus aplicaciones.

Campos de amapolaCAMPOS DE AMAPOLA
Novela reportaje sobre el narco, la guerra y la paz.

Elisa KELISA K
Adaptación cinematográfica de la novela Elisa Kiseljak.

Hi ha vegades que les coses no surten com una voldria. Potser perquè hi  posem massa il·lusió o massa poca. Potser tenim una idea de com reaccionar els demés que no és certa. O de com ens comportarem nosaltres, que després fem tota una altra cosa. Fa de mal saber, que dirien al meu poble. Però quan les coses surten malament la desil·lusió sol ser gran. I ens hauríem de preguntar per què. Això ens passa a tots, ens passa cada dia i amb moltes coses diferents. Però la tendència al càstig quan fracassem en un propòsit, és una estratègia heretada. No és tan natural com pensem, sinó que té a veure amb la nostra cultura i amb la religió de què provenim molts de nosaltres. Perquè a altres llocs del món les coses es viuen i es paeixen de maneres diferents. Para muestra un botón, que diu la gent del tèxtil. Fa anys jo vivia a Katmandú i cada matí anava a la plaça central a esmorzar una truita. Les feia un senyor al damunt d’un petit foc de llenya d’un racó de la plaça, les embolicava amb les pàgines d’un llibre que arrancava a mesura que les havia de fer servir, i les servia amb un desconcertant gust de tinta. Un dia, el vent va fer que es tanqués aquell llibre, que jo dia a dia havia vist com s’anava aprimant. Quan el senyor em va donar la meva truita embolicada, es va aixecar una mica d’aire i vaig sentir: flop. I aleshores vaig poder veure la tapa dura del llibre la tinta del qual feia dies que m’estava menjant. Era la Bíblia. Sap quin llibre és?, li vaig demanar. No, el va oblidar un turista, va fer ell. I va seguir treballant. I jo vaig fixar-me en el paper que embolicava la meva truita, hi vaig reconèixer el nom de Job i el vaig mossegar amb un somriure, pensant que tot és molt menys definitiu del que pensem quan ens castiguem pels nostres fracassos.